Bentrobat Enrique, no tinc el gust de coneixer-lo però en ser vosté la màxima autoritat civil del poble d’Alberic hi han algunes consideracions que m’agradaria fer-li.
Em presente, sóc Josep Nadal veí de Pego i cantant del grup musical La Gossa Sorda que el proper 4 de juny havíem d’actuar al seu poble junt amb altres grups i solistes dins del Festalberic, festival de música valenciana que porta avant el partit Iniciativa per Alberic (IxA) que vosté coneix bé.
Sé de primera mà que els organitzadors duen més de mig any cuidant cada detall del festival per a que no hi haguera sorpreses d’última hora i tot fóra el més correcte possible. També sé que des de l’ajuntament que vosté presideix no se’ls va donar cap facilitat per poder tirar avant l’esdeveniment en un espai públic i els organitzadors van haver de suar sang per trobar un lloc alternatiu de caire privat.
Em comenten que des de l’ajuntament se’ls va arribar a demanar fins i tot una fiança de 120.000 euros i clar, pobrets com són la gent d’IxA no ho podien assumir ni en somnis. També em comenten que quan ja havien trobat un lloc privat per poder fer el concert, i després d’haver fet tones de paperassa que vostés exigien, els demanen a només 15 dies de la data prevista un informe del Col·legi d’Arquitectes. L’informe arribaria en el millor dels casos el mateix dia del concert i en eixe cas encara estaríem en espera que vostés vegeren qualsevol subterfugi legalista i suspengueren el concert quan ja estaria tot en marxa. El que hauria pogut significar un prejudici econòmic colossal per als organitzadors. Finalment IxA ha decidit suspendre el concert i tornar a intentar-ho l’any que ve.
Vorà vosté Enrique, jo em dedique a això de la música i el fet de què em suspenguen un concert a 15 dies vista em produeix un prejudici econòmic important, igual que a la resta de gent dels grups, tècnics etc.. Com a mínim 30 persones es quedaran sense jornal gràcies a les accions del seu ajuntament. Cosa que a nosaltres acostumats com estem a pegar bacs amunt i vall tampoc és el que més ens preocupa, ens dol que passen aquestes coses però no ens preocupen els diners, que d’altra banda tampoc en són massa.
El que si que em preocupe bastant és per vosté i sobretot pel seu poble. Se suposa que vivim en una societat democràtica i que els poders públics haurien de ser els que garantiren el dret de totes les sensibilitats polítiques a expressar-se com vullguen. Pot amagar-se vosté darrerre d’enrevessats subterfugis legals, però aquestos subterfugis legals haurien de ser per a tots i no només per als seus adversaris polítics. Què creu que passaria si tots actuarem igual? Imagine vosté el dia que la bona gent d’Iniciativa per Alberic governen a l’ajuntament, creu vosté que demaran, posem per cas, 120.000 euros de fiança per poder fer processons religioses? O que li prohibiran al Partit Popular fer ús de les instal·lacions municipals per a portar a Rus a fer un miting d’aquells incendiaris que tant li agrada fer?
No crec que cap d’aquestes coses arribe a succeir, estic segur que els militants d’IxA ni es plantegen actuar així. Quant algú és demòcrata no pensa en arraconar els adversaris sinó en fer propostes millors que aquestos per poder guanyar democràticament. I vosté que en pensa Enrique de tot això? es considera vosté un demòcrata ? Li agradaria que el dia de demà quan canvien les tornes l’arraconen a vosté i al seu partit a fer actes a sa casa si és que vol fer algun acte polític?
Potser pensarà vosté que en ser del Partit Popular ja és normal fotre als rojos valencianistes. Clar que és el que fan Rus, Camps i cia, renegar de la cultura valenciana i adquirir mètodes falangistes per actuar en el que se suposa que és una democràcia. Però ja li dic jo que m’he corregut el país de punta a punta tractant amb ajuntaments i festers de diferents pelatges que aquest no és l’únic camí a seguir i que als concerts de La Gossa Sorda han vingut alcaldes i regidors del seu partit amb la dona i els fills a gaudir de l’espectacle. Gent de dretes, tolerant i demòcrata que han encaixat les crítiques com li pertoca a una autoritat institucional i que fomenten la concòrdia entre la gent del seu poble. Crec que eixe no és el seu cas Enrique i per això estic preocupat per vosté i pel poble d’Alberic.
Enguany no es farà el FestAlberic però hi ha il·lusió de tornar-ho a intentar l’any que ve. La il·lusió per ara no necessita d’informes ni de fiances, pot moure muntanyes i fer caure governs municipals. M’agradaria que reconsiderara vosté la seua actitud i convidar-lo al concert de La Gossa Sorda que farem el 2010 al seu poble.
M’acomiade de vosté tot esperant que les meues paraules el facen reflexionar sobre la seua funció d’alcalde que crec que a hores d’ara no la té massa clara, desitjar-li també que passe un bon estiu i que mai ningú arribe a censurar-lo per la seua ideologia.
Comencem a notar el tràfec d’aquesta gira. Vam arribar a Alacant i en pricipi ens vam indignar un poc per què per pressions diferents el concert es va fer en un lloc bastant trist del campus de la Univeristat d’Alacant, lluny de la festa de les fogueres, allà on el nostre senyor va perdre les espardenyes. Però la nostra cara va començar a canviar quan veiem que no parava d’arribar gent. La foto ho diu tot. Una volta més Alacant es va portar amb nosaltres com la capital del sud dels pegolins i estàvem com a casa. Gran concert de Mugroman i nosaltres que sense pràcticament temps a que ens baixe l’adrenalina, enfilem camí cap a terres basques.
Estem tota la nit viatjant i arribem a les 9 a Irurtzun, on dormim fins les 15 h. i anem cap a Lakuntza a pocs km per participar a la desena edició de l’Hatortxu Rock. La veritat és que vam flipar que a les 16:30 d’un diuemenge tinguerem vora dos-mil persones al nostre concert, i encara vam flipar més quan vam descobrir l’escenari gran, on vam anar al concert de Betagarri. L’organització estava formada per molts centenars de voluntaris i l’entorn de muntanyes verdes, altes i fortes era un complement ideal. Un festival modèlic de rock en un país ple de dolor i esperances de futur.
Passem un parell de dies per la zona, visitem el centre d’Iruña i el dimarts cap a Matadepera. Descobrim empíricament, que és això de la revetlla de Sant Joan a Catalunya, dotzenes de persones fent cua per comprar petards i xiquets donant la llanda tota la vesprada, una espècie de falles light. No hi havia massa gent al concert, els organitzadors ens comentaven que tota la gent marxava cap a la platja aquella nit i que era difícil convencer-los de quedar-se a un poble d’interiror com Matadepera. Siga com siga ens ho vam passar molt bé amb la gent que va vindre, el pavellò tenia una sonoritat acceptable i l’organització era molt seriosa. Massa pesats els segurates per al nostre gust, però la gent d’organització ens van explicar que això eren exigències de l’Ajuntament.
Arribem a casa i ens assabentem que ens han censurat el concert d’Alberic i que malgrat tots els esforços de la gent d’allí ja no es pot fer res.
Passe’m la setmana per Pego que són festes i alguns del grup tenen el costum d’eixir de Moros. El dijous concert de la Benimaclet Klub Ska a la càbila de La Gamba on acabem pràcticament tots dalt de l’escenari junt a gent de La Raíz, Obrint Pas, Aspencat, Desgavell, Ki Sap i Amor Desmadre.
A l’endemà, un grapat d’aigua a la cara i cap a Les Borges Blanques, concert de La Gira a la comarca de Les Garrigues aprop de Lleida. Imperialisme valencià en tota regla. Vam poder vore com per allà dalt tenen el costum ben valencià d’arribar tard als actes i quan començaven els Oprimits no es veia massa gent pel recinte, però en poc de temps van començár a arribar en petites fornades i al final feia goig la festa que vam fer entre els tres grups.
I aquest dijous cap a Bilbo, estarem tocant en solitari al Gaztetxe de Rekalde un casalot enorme aprop de San Mamés. I a l’endemà tornem a Ondarru al Kafe Atzokia. I el dissabte serà una llàstima no poder estar a Alberic, l’any que ve segur que ho aconseguim.
Més de 3000 persones vau passar el dissabte passat pel Parking del Campus de Tarongers a València per mostrar la vostra solidaritat amb la gent del Cabanyal. Van ser moltes hores de música i desitjos de dignitat pel barri i per tots els barris de la ciutat que estan abandonats pel govern del PP. Nosaltres vam pujar els últims a l’escenari, i vam poder tocar una mica més que la resta de grups ja que els horaris s’havien cumplit de forma excel·lent. Una abraçada molt forta a la gent del barri que continuen la lluita des de fa més de 11 anys i als grups que van tindre la idea del concert i que s’ho van currar per a que tot anara bé.
I aquest dissabte comencem la nostra xicoteta odissea. Tocarem al Campus de la Universitat d’Alacant amb els vells amics de Mugroman, començarà cap a les onze. Serà un concert més de La Gira d’Escola Valenciana que té l’alicient brutal de ser a la ciutat d’Alacant en plenes fogueres.
Serà acabar el concert i com aquell que porta un cohet al cul, tornarem a carregar la furgo i carretera i manta cap a les muntanyes de Nafarroa. El diumenge tocarem a les 16 hores al Hatortxu Rock, un megafestival que cumpleix enguany els 1o anys i que com podeu comprovar al web te un cartell bestial.
El dilluns descansarem en algun poblet de la Sakana i els dimarts cap a Matadepera a celebrar la revetlla de Sant Joan.
Aquesta serà la ruta nomal , però aquells del grup que han d’estudiar o currar encara patiran una Odissea més feixuga ja que hauran de fer el mateix però tornant a casa després de cada concert. No sabeu xiquets i xiquetes com n’és de dura la vida del rock.
Els nostres amics d’Aspencat han tret nou disc “Obri la llauna”. Podeu escoltar al seu myspace la cançó “Xiqueta Dolça” en la què han col·laborat Seguí i Nadal.
Tenim ara dues setmanes relaxadetes, que com de costum sempre ens prenem per estes dates que coincideixen amb l’època d’examens. Vam estar per L’Alcora en un nou concert de La Gira, molt bé la gent de L’Alcalaten, si bé al pricipi no es veia massa gent, finalment es va crear un bon ambient. Allí vam trobar-nos amb la gent d’Aluminosis i Sota Zero i vam comentar diferents experiències que hem tingut darrerament sobretot comentàvem que la crisi ha arribat també al món de la música i el panorama sembla prou fosc. Toquem fusta i esperem que l’agenda de concerts continue pleneta.
Aquest dissabte, estarem al Parking de Tarogers a València en el macro-concert que diferents grups de la ciutat estan organitzant en solidaritat amb la gent del barri que el Partit Popular vol enderrocar, per construir habitages de luxe. Serà durant tota la vesprada del dissabte fins a mitjanit. Nosaltres tocarem els últims a les 12′30.Seran un concert breu, però valdrà la pena. Va vinga anem a omplir el recinte i demostrar-los que encara estem ací.
Hem tingut el plaer de participar en un cd en homatge a Raimon en què diferents grups i solistes hem versionat cançons mítiques del cantautor de Xàtiva. Tot un orgull també apareixer al costat de monstres de la música com Pep el Botifarra, Josep Carreras o Joan Manuel Serrat entre d’altres. El cd porta per títol “Gràcies Raimon, Al vent 50 anys” i és un projecte de la Universitat Politècnica de València. Nosaltres hem fet la versió de “Indesinenter”, poema de Salvador Espriu que Raimon va musicar magistralment. Podeu escoltar la versió al nostre myspace.
També hem aparegut amb la cançó “Quina Calitja”al recoplatori “Canciones Malditas” del nostre segell d’autoedicions Producciones Malditas.
Semblava que plouria al concert de Natzaré però finalement Sant Pere va ser compasiu i ens va permetre acabar. Concert atípic ja que l’Ajuntament de València va denegar el permís per muntar barra i a més no van tindre la gentilesa de llevar les potents llums dels fanals del Parc Marazul, no obstant la nit va ser màgica, molt ben acompanyats per la resta de grups i amb l’oportunitat de poder coneixer d’aprop una altra València que no solem tindre mai present i que entre ampliacions del port, America’s Cup i Circuits de Formules vàries, resisteix desde fa decades al ciment invasor.
A l’endemà, volant cap a Mallorca on la calor tropical va fer quasi insuportables les proves de so. Però l’hotel que ens havia reservat l’organització va ser de Rollings total, i ens vam poder relaxar plàcidament abans del concert. Molt d’ambient es veia per Sa Pobla i a la nit com era d’esperar el recinte del concert es va omplir de gent, per cert amb una mitjana d’edat molt jove.
Vam tocar només una horeta, és el que tenen els festivals, però vam veure a la gent contenta, i amb això nosaltres també contents. Actuació estelar de Rodrigo a Cammals Mullats i molt bon rotllo al Backstage entre tots els grups. Una salutació especial des d’ací a la gent d’At-versaris, Rapsodes, La Troba i Lax’n Busto i Anegats. A última hora de la nit ens assabentem que la Guàrdia Civil ha fet de les seues molestant als assistents al concert i detenint el coordinador de l’Obra Cultural Balear Tomeu Martí. Un capítol més de repressió absurda que no aturarà les ganes de festa i recuperació nacional dels nostres pobles. Molts ànims a Tomeu a Rafel i tota la gent d’organització per tirar endavant aquesta edició de l’Acampallengua, cada cop més pro, cada cop millor.
I nosaltres continuem girant, i fent soroll per tots els nostres Països. Aquest divendres a L’alcora amb els vells amics d’Aluminosis i Sota Zero. Un altre concert més de La Gira d’Escola Valenciana en aquesta ocasió per una zona per la que no solem tocar massa, ens vegem per l’Alcalaten.
Per aquest mes de Juliol estem preparant una mini-gira per L’Europa Central. Per ara tenim confirmats l’Skaville Festival a l’Illa Krk a Croàcia i el Migty Sounds Festival a la República Txeca. L’organització d’aquest darrer festival ens ha inclós en un recopilatori d’Ska-Punk, que ha estat distribuit amb la revista musical txeca Filter.
La imatge que podeu veure impresiona, però vos assegurem que des de dalt del escenari la sensació encara era més forta. El concert del Com Sona L’ESO ha estat una de les experiències més gratificants que hem tingut en els vora 10 anys que anem pegant bacs pel món. Moltes gràcies al cor i a la banda de luxe que teníem, al mestre Alexis Calvo i al compositor Jordi Reig, membre d’Al Tall, que en va fer l’adaptació. I com no, l’enhorabonaa totes les professores i professors que s’ho van currar tant. Tot serà possible, clar que sí.
Hi ha la idea de fer un DVD amb les imatges de l’acte, per nosaltres seria fantàstic tindre immortalitzat el moment. Ja vos anirem informant. Per ara podeu veure al nostre flickr les fotos de l’acte.
També hi trobareu fotos de la visita que alguns de nosaltres vam fer a l’Escola La Masia de Musseros. Estaven celebrant els 40 anys de L’escola, la primera que va fer totes les classes en valencià. Vam fer un miniconcert acústic per tots els alumnes i després vam estar xerrant amb dues classes d’ESO sobre el grup, la música, el país, la vida i tantes altres coses.
Aquest proper divendres estarem al barri de Natzaré de València, un dels barris de la ciutat més oblidats per totes les administracions públiques i on la gent de L’Associació de Veïns lluiten des de fa més de trenta anys pels seus drets socials. Estarem amb els veïns al concert pro-drets humans que han preparat, i on acturan a més El Canalla, Varea y la Banda i Albero ‘n Souldiers. Serà gratuït, a partir de les 22 hores.
I a l’endemà volant i cap a Mallorca, estarem per segona volta a L’Acampallengua, i per segona volta a Sa Pobla, serà el moment de retrobar amics i coneguts i de presentar per fi el Saó a l’illa. Com podeu veure a la seua pàgina, el programa és realment interessant i divers.
Setmana una mica estranya la que hem tingut. A la Sala Mirror de València ens vam trobar amb una resposta impressionant del públic, des de les vuit ja hi havia gent fent cua a les portes de la sala i el concert anteriror de The Skafeinats va animar molt al púbic. La Mirror és una sala on la gent està molt aprop de l’escenari i des del primer instant ens vam contagiar del bon rotllo que hi havia baix. Tot anava bé fins que a meitat concert ens diuen que hem d’acabar ja, passem toalment de les seues consignes i continuem fins que pujà unt tio de la sala a l’escenari diguent “o cortais vosotros o corto yo”. I efectivament van tallar i cap a casa.Per la nostra banda només hem de dir que vam seguir en tot moment el full de ruta que ens havíen passat des de la Universitat i que encara estàvem dins del temps permés, per això no vam baixar de l’escenari fins que ens van tallar. Ho sentim per tota la gent que hi ereu, així com per tota la gent que no vau poder entrar a la sala. La Sala Mirror, com la majoria de sales en condicions de la ciutat de València, és un sala pensada per a pijos, amb mentalitat pija i amb nul respecte pels grups i per públic com el nostre. Pensem que és responsabilitat de la Universitat i del Politècnic trobar un lloc adient per al concert de rock de la Setmana per la Llengua, atés que són molts anys ja que el lloc se’ls queda xicotet. Denunciem també el tracte prepotent i de vegades violent de la seguretat de la Sala Mirror.
I el dissabte vam enfilar l’AP7 i cap amunt una volta més. Estava molt ben organitzat el Butifarra Sound i a més ens abellia molt veure Dr Ring Ding en concert. Però no va poder ser, quan estàvem a punt d’eixir a l’escenari comencen a caure les primeres gotes, i el degoteig es va fer més intens a cada cançó fins que els tècnics de l’equip ens diuen que ja era massa perillós per nosaltres continuar el concert. Ho sentim també per la gent que hi ereu a Sant Feliu però deu ser que Sant Pere no ens estima massa i deu trobar la nostra música massa obscena.
I aquest divenders cita important a Dénia a la desena edició del Com Sona l’ESO. Una moguda impresionant on es reuneixen durant uns dies alumnes d’ESO de tots els Països Catalans en una trobada musical. Nosaltres contribuirem tocant cinc cançons acompanyats amb un cor i banda de mil alumnes d’Eso, fet que si tot va bé pot ser una experiència estratosfèrica digna de contar-la alguns dia als nostres nets. Hem contribuït a més amb la cançó A l’Ombra del Montgo. L’espectacle del divendres començarà a les 22 hores al Parking de la Via i comptarà entre d’altres amb la col·laboració també del MC d’Alacant Nach. Ens vegem per Dénia el divendres.
I per al dissabte 16 de maig havíem estat mirant de poder fer un concert a Xixona amb la gent del poble que es mou per la nostra cultura. Però hem d’agrair a L’Ajuntament del poble (PSOE) que haja posat tots els impediments possibles per a què el concert es puguera fer. Fiances milionàries i tot tipus de paranys burocràtics que impossibilitarien que es fera qualsevol festa en tot el país. Una llàstima, hauria segut bonic poder tornar a Xixona a tocar quasi 10 anys després però sembla que com passa en massa llocs l’autoanomenat partit socialista està ple de fatxes estúpids fent i desfent.
El pensat i fet de Benissa va eixir molt bé i junt als amics de La Raíz vam omplir la plaça i vam muntar un bon festival, moltes gràcies als festers per la seua total hospitalitat i al poble de Benissa en general. Sabem que alguns no vos vau assabentar a temps, però no patiu que prompte tornarem a tocar per la Marina.
A l’endemà havent dormit uns més i altres menys, ens enfilem cap a Porrera, a la bella terra del Priorat, on a banda de bon menjar i bon vi, vam tindre l’oportunitat de veure a Feliu i Borja acompanyant-nos tocant Camals Mullats.
Aquest dijous i després de més d’un any d’haver parit la criatura, tindrem per primera volta l’opotunitat de portar el Saó Tour al Cap i Casal del país de forma oficial. Serà a les 22′30 h a la Sala Mirror de València (C/ Sant Vicent 200) dintre de la Setmana del 25 d’abril que organitzen la Universitat de València i el Politècnic. Compartirem escenari amb The Skafeinats. L’entrada és gatuïta amb carnet universitari, i l’aforament és limitat. Vos recomanem que tant si sou univerisitaris com no, estigueu prompte per la Mirror si voleu entrar sense problemes. L’apertura de portes és a les 22 h.
I el dissabte cap a Sant Feliu de Llobregat on estarem al Butifarra Sound, un festival de músiques del món que com podeu vore compta amb un cartell de luxe. Salut i festa.
No ens pregunteu com ni per què però demà dijous 30 d’abril estarem tocant a Benissa a partir de les 11′30 de la nit al Parking Dolores Piera. Compartirem escenari amb els nostres amics de La Raiz.
Els que sigueu de la Marina estaria bé que mirareu d’avisar a la gent, ja que com veieu ha segut tot pensat i fet.
Ja va rodant la cosa. Molt bon ambient a Lleida a la Festa dels Països Catalans malgrat ser dijous, la pluja finalment va passar de llarg i vam poder tocar per primera volta a la capital de la Terra Ferma. El dissabte al Cat de Gràcia vam viure un concert molt intens, la sala era xicoteta però a la gent se la sentia molt aprop. Ens va saber mal pels que es van quedar sense entrada, però tranquils que hi ha més dies que llonganisses en aquesta vida i ja tornarem per Barna a pegar-vos la pallissa.
El dimarts vam estar aprop de casa, a les Festes de Sant Vicent de Teulada. Una volta més amb els amigatxos d’Aspencat que van fer pujar Seguí i Nadal a cantar “Xiqueta Dolça” una bomba de cançó que eixirà properament a la llum amb el nou disc d’Aspencat.
Per cert i respecte al concert de Teulada, ens alegra molt veure fins a quin punt s’ha arreglat la situació de la seguretat ciutadana a La Marina Alta per a que al senyor Delegat del Govern li sobren Guardia Civils per enviar-los als concerts de La Gossa Sorda. Nosaltres agraïm tanta preocupació per assegurar els nostres culs, però prefeririem que els dotze tios de boineta, els huit locals i els tres secretes els envieu a fer alguna cosa de més profit.
I continua el Tour, el dissabte furganoneta i cap amunt, a Martorell amb els Calipso, serà a Ca N’oliveres dins de la Fira de Primavera i nosaltres tocarem a les 11′30. Serà una gran nit.
