Des de els nostres quarters d’hivern interrumpim el nostre letargi per desitjar-vos bones festes i comunicar-vos que teniu disponibles en la pàgina de Partizano wear packs amb els dos cds més samarreta per 20€ i 25€.
Vam viure una gran nit a Vinyols, moltes gràcies a la gent que vau vindre a acomiadar el Saó Tour alguns des de ben lluny, el vostre calor va ser determinant en una nit tan freda. Han estat 46 concerts aquest 2009, al 2008 en van ser 55, ja ha fet suficient saó, ara cal deixar que la terra madure noves idees.
Ja queda menys per a la primavera, nosaltres anem fent.
I després de 20 mesos, milers de km i moltes experiències a l’esquena arribem a la fi d’aquest capitol en la història de La Gossa Sorda. N’hem tingut de tos els colors però nosaltres contents i agraits a tota la gent que heu fet possible tota aquesta Saó sense vosaltres res.
El concert de Vilafranca va ser una bona manera d’anar acabant el Saó Tour, molta gent malgrat les provocacions policials, i uns companys de luxe dalt de l’escenari i muntant el concert.
La Saó és només una etapa del cicle i ara caldra passar pàgina, conscients d’això ens recluim de nou als quarters d’hivern per enllestir un nou projecte. Però abans d’això acomiadarem la Saó com cal.
El 12 de desembre anirem a Vinyols (Baix Camp) al festival Batabat, amb The kluba, Bks, amb les Col·laboracions de Xavi Sarrià i Mario Memola i després Dj i festa fins que ens mossegue el sol. Final del Saó Tour amb ska i bona música a cabassos.
És un dels lllocs on des de feia temps s’havien interesat per nosaltres però per diferents causes no haviem pogut ser-hi, el proper 6 de novembre estarem a El Morell (Tarragonés) a la Festa Major d’Hivern acabant ja el Saó Tour.
Vam tindre una experiència innoblidable a Arc de Triomf, uns instants abans d’eixir a l’escenari ja ens bategava el cor al mil mentre escoltàvem aquella immensitat de públic corejant el ” Que tinguem sort” de Llac. Va ser un concert sobretot emotiu, amb les mancances tècniques dels grans esdeveniments però amb el públic molt aprop, empenyent-nos de cançó en cançó. Tots i cadascú de nosaltres érem conscients de la sort de poder viure moments com aquells en una diada tan marcada políticament com la d’enguany.
L’endemà marxem cap a Legutio uns km al nord de Gazteiz. Estem en una de les zones d’Àraba on més es parla euskera però ens rep un xic parlant en valencià. Eren una gent de Castelló, Insomni Teatre, encarregats del correfoc que s’ho van currar al nostre concert animant la gent a primera fila. La plaça estava plena i la gent semblava interessada en el que féiem, ara que tot s’ha de dir, els bascos tenen fama de ballar poc, i així va ser fins les últimes cançons. Després vam flipar amb el bon ambient de la verbena, “romeria” en diuen per allí, de cançons populars basques.
I anem rematant garbes. Aquest cap de setmana enfilem la ruta de l’interior, un trajecte al que no estem acostumats i que ens il·lusiona molt. El divendres estarem a Bocairent, en el Boca Rock que es va ajornar per la pluja i a l’endemà marxem cap a Tobarra a L’Aupa Lumbreiras. Tocarem a les 23′15 a l’escenari Maneras de Vivir. Tot un senyor festival del rock estatal, tot un repte per nosaltres.
I ja anem acabant el Saó Tour, farem un parell de concerts pel novembre (El Morell i Vilafranca) i ens agafarem un temps, per posar algunes coses en clar i treballar en la confecció d’un nou disc. Ho sentim per la gent que ens heu trucat per a aquesta tardor però ja va sent l’hora d’un canvi de cicle.
Es deixen notar les típiqes plujes tropicals del mes d’agost. L’estiu s’acaba i el calendari de concerts sembla que baixe un poc d’intensitat.
Vam estar per Manlleu de Festa Major en una plaça enorme compartint escenari amb el Belda i Badabadocs. Tornàvem una volta més a l’Osona i la gent va respoidre molt bé, acabem de tocar ens passem per les barraques alternatives del costat del riu per a que no ens ho conten.
L’endemà carretera i manta i a la Vall de Laguar, redeu quin país més llarg i ple de peatges. Un any més a l’Arrels, amb la gent de la nostra comarca que es mou per coses que realment valen la pena. Gran nit amb Desgavell, 121 db i Pasqu Selector fins que el sol cremava. El concert però; no va ser més que la culminació de tres dies d’actes, concerts, xarrades, excusions i debat sobre el nostre futur.
I a la setmana següent vam estar per Almoines. Portàvem un any sense actuar a La Safor i la veritat és queja teníem ganes. Un plaer tonar a estar amb La Raíz i omplir tots junts l’escenari. La nit ho portava, es van conjugar tots els astres i el bon rotllo de la gent va fer la resta. Va ser un dels concerts de l’estiu.
Però encara no acabem, aquest diuemge pugem a Manresa de Festa Major, tornarem a pujar el dia 4 a Sentmenat i el dia 5 al Boca-Rock, la primer edició d’aquest festival de Bocairent on actuaran a més Desgavell, Neuròtics i Bielorussia. Serà a la plaça de bous, tot i que no tenim pensat eixir a torejar, per ara.
Deixàvem aquest blog el passat 16 de juliol per què partíem a pegar bacs pel món. Ens hem mobilitzat per terra, mar i aire, per portar guerra a nou escenaris diferents i malgrat les emocions de tota mena encara estem ací.
El 16 de juliol començava el nostre periple pujant matinet cap a Montblanc en una nova edició de l’Acampada Jove, la quinta per a nosaltres. A pesar de ser dijous hi havia un bon ambient a l’acampada i ens vam poder treure l’espineta de l’any anterior. Ens quedem un dia més a Montblanc gaudint del poble i del festival i el dissabte de matí marxem a tota hòstia cap a l’Aeroport del Prat.
Arribem in-extremis a l’avió després d’un grapat de problemetes burocràtics. Quan estem per dalt dels Alps ens cobreix una densa capa de núvols que ens feia pressagiar el pitjor. Arribem a l’aeroport de Praga i efectivament plovia bastant, coincidim allí amb els Dub Incorporation i emprenem junts el camí del festival. Pel poc que pillàvem en anglès, sembla ser que darrere del Mighty Sounds estaven alguns dels grups de l’escena ska i punk rock de Praga com la Fast Food Orchestra i Prague Ska Conspiracy alguns membres dels quals ens van fer de conductors per portar-nos i tornar-nos del festival. Arribem a Ulsi i arrepleguem Mateu, el vell amic de Pego que barat a quatre cervessetes ens va fer de fotògraf i intèrpret de luxe.
La pluja havia convertit el festival en un immens bassal de fang, fet que condicionava bastant la situació, no obstant va ser aquest l’únic inconvenient resaltable. Vam tocar a les 21′30 després de Mr Review. I la veritat és que va ser per nosaltres una experiència molt bona, semblant al primer concert, o la primera Acampada Jove. Situats a tants km de casa amb gent a priori tan diferent vam entendre sobre les nostres carns allò de la universalitat de la música i tot això. Tot s’ha de dir que se’ls veia un públic molt agraït, aplaudien els canvis de ritme com si foren gols. Ens va sobtar que entre tanta gent no trobarem ningú dels Països Catalans, tot i això es veien algunes boques intentant seguir les tornades.
Acabem de tocar, sopem sopa calenta picant que donaven pel Backstage i arribem a temps de veure els Dub Inc en concert. Uns fora de sèrie els tios, amb la boca oberta ens vam quedar. Cansats i amb el temps que no acompanyava marxem com podem al magnífic hotel que l’organització ens havia preparat.
L’endemà marxem cap a Praga i ens passem fins el dimecres fent el guiri pel centre de la ciutat. Vos recomanem la ciutat, per ser bonica, barata i amb una oferta cultural prou interessant. Vos recomanem també el Cross Club un dels millors garitos on mai havíem estat cap de nosaltres i on l’any passat va tocar Obrint Pas.
Dimecres marxem cap a Milà, fem una mica de turisme i divendres de matí agafem dos vehicles llogats i cap a Croàcia. Les carreteres del nord d’Itàlia estaven a rebentar i arribar a l’illa de Krk va ser una Odissea. Fins a tres controls policials vam haver de passar. Deu ser que tenim cara de delinquents o que Europa és una puta mentida, o totes dues coses a l’hora.
Arribem quasi de nit al poble de Voz, al costat del gegantesc pont que uneix Krk amb el continent. Els concerts són a punt de començar i no tenim temps per fer prova de so. Ens trobem amb la tropa de pegolins que havia decidit acompanyar-nos en l’aventura. L’skavile és un festival mitjà en quant a nombre de gent, però amb l’encant demoledor d’estar situat en una cala del Adriàtic i de poder portar gent com Mr T-Bone. També va ser una exeriència veure a Talco en directe.
Molt bé també el concert d’aquella nit, pensem que la gent s’ho va passar bé i fins i tot ens van demanar alguna cançó. Però potser era una mica tard quan vam començar i ens vam equivocar en fer un concert llarg. Acabem la nit i uns van a dormir i altres es banyen en aigües de l’Adriàtic.
Retornem matinet cap Milan per agafar l’avió. Ara el viatge no és tant llarg però el cansament es nota. El nostre vol porta retard i aprofitem per dormir enrramats per terra.
Dissabte a la nit tocàrem a Riudoms al costat de Reus. Es va aplegar molta gent, vas ser una llàstima que tinguerem tants problemes tècnics. De totes formes un 10 a la comissió de festes de Riudoms que ens va tractar de puta mare. Van ser deu dies fora de casa.
El cap de setmana següent va ser valencià de soca-rel. Amb la gent d’Odi a Albaida omplint el carrer, amb The Kluba, Bks, Penek, Desam, Kamot, Dj Merey i el sol eixint un any més al Més que Rock de Benifairó, i per Aldaia amb la penyi de Voltor que acaben de traure nou disc. Tres dies, tres concerts i cap al paradís.
Vam marxar cap a Fomentera dilluns. L’endemà tocàvem en un dels actes de les Festes de Santa Maria. És la segona volta que fem aquest concert i la veritat és que gratifica bastant, per les possibilitats que ofereix l’illa de desconectar i per què és un plaer coneixer gent com la Comissió de Festes de Santa Maria que des de fa 20 anys estan tirant endavant unes Festes de la Terra populars i posant l’accent en qüestions de defensa del territori i identitat nacional. Ens ho vam passar molt bé tocant a la plaça de Sant Francesc.
Passem un parell de dies per allà, fent el que fa tothom quan va a Formentera. Estàvem en un alberg molt particular amb la gent de Gossos, el grallers de Gràcia i altres grups. Una salutació per tots ells i pel monitor de tenis cabrejat que ens despertava cada matí.
El dissabte següent toquem a Silla, són festes i entre bou i bou, concert de rock en valencià. Vam estar com a casa. Molta energia entre la gent del públic. Una passada poder escoltar les noves cançons de Desgavell i poder ballar un poc la música que punxava Nando.
Feta la crònica oficial dels fets, vos informem que estarem a Manlleu aquest divendres de Festa major i el dissabte a La Vall de Laguar a l’Arrels amb Desgavell, 121 db i dj Pasqu. Des de fa 4 anys tornem sumar-nos al projecte de l’Arrels que intenta ser més que un festival musical. Debat, formació, cultura popular i alternatives al model econòmic actual a més de molta festa, són els eixos sobre els que ha girat L’Aplec per la Terra durant aquestos quatre anys. Vos recomanem l’Aplec i La Vall de Laguar, nosaltres allí estarem.
Sabíem que Pedreguer no ens defraudaria però ens va sorprendre gratament que l’Avinguda de la Constitució estaguera plena de gom a gom. Hospitalitat magnifica la dels festers, no ens va faltar de res. Gent de tota la Marina a destacar la quantitat de gent de Pego que hi havia. Vam acabar i al Quatre a recordar vells temps.
El dissabte cap al Feslloch, actuació brillant de Xavi Castillo per la vesprada i a poc a poc ens adonem que en el semblant de la gent predomina la resaca de la nit anterior. No obstant van acabar portant-se magnificament al concert i van estar al peu del canó des de la primera cançó. Menció especial a la Pato Daniel, orquestra que toca un parell de cançons nostres i amb els que vam pujar a l’escenari quan ja es feia de dia. Alguns vam fer matinada a les tendes, com si no ens quedaren més batalletes proximament.
Avui dijous estem marxant ja cap a l’Acampada Jove. Serà la quarta edició en que som presents, enguany amb moltes ganes per ser a Montblanc i per qè l’any passat la pluja va fer malbé les nsotres esperances d’actuar-hi.
I el dissabte agafarem l’Avió i cap a la República Txeca. Estarem al Mighty Sounds el prestigiós festival d’Ska i Punk-Rock que s’ha convertit en un festival de referència de l’Europa Central. Hi ha 7 escenaris i una garbera de grups d’Europa i Nord-Amèrica. Nosaltres som els únics dels PPCC i junt a Talco els únics del sud d’Europa que actuem. Aquí podeu fer-vos una idea de la magnitud de l’aventura.
El divendres 24 baixem cap a Croàcia a l’illa de Krk a l’Skaville. Festival que intenta promocionar la música Ska entre el públic croata, el dissabte hi actua també el grup de Catalunya Descarats.
I el dissabte només baixar de l’avió anem corrent a Riudoms, poble del costat de Reus. Una zona on ens sol anar sempre bastant bé.
Seran 10 dies de pegar bacs pel món, 4 concerts, 3 estats diferent i l’esperança que l’aventura valga la pena. Ja vos contarem.
La calor apreta i els concerts sovintetgen. Vam tornar la setmana passada Euskal Herria i entre d’altres coses vam fugir un poc del mediterrani abrassador. Vam actuar en solitari a la Kukuntza el Gaztetxe del barri bilbaí de Rekalde. Eren les festes populars del barri i havia molt bon ambient, un casalot ocupat impresionant, ideal per muntar concerts i també valencians i catalans entre el públic que es deixaven notar.
L’endemà viatgem cap Ondarru, al límit entre Biscaia i Guipuskoa per la costa. Molt poca gent es va acostar al concert. Diuen que Manu Chao actuava aprop d’allà i molta gent del poble hi va anar. No obstant els pocs que hi havien al nostre concert ja anaven pegant bots des de la primera cançó. Bonic poble Ondarru, molt bonic, però com ens explicaven per allà entre la crisi econòmica i la repressió política ha esdevingut un lloc on no es veuen massa espectatives de futur. Acabem de tocar, fem unes copes, esperem a que l’ertzaintza desmunte el control que tenien a l’entrada del poble i marxem a dormir a una acollidora casa rural. L’endemà son nosaltres els que aniriem a vore Manu Chao a Mataró, impressionant.
I arriba l’època dels festivals i les festes majors als pobles. Estarem el divendres a Pedreguer, compartint escenari amb Paral·lel 84. Després d’uns anys tornarem a tocar a les festes més populars de la Marina, tot un repte. Serà a partir de la 1 de la nit a l’Avinguda Constitució.
I el dissabte cap al Feslloch. Segon any que estarem al festival d’Escola Valenciana que no ens podíem perdre.
